Historia

Pertanyen a la Comunitat: les preses de pedra i terra (“Assuts”) construides en el Barranc de L’Safareig i el Riu Girona, i les assarpes subterranees (“caves”) D’Alfatares, Fonda i Pamis o Parri, en aigües del primer curs fluvial, i D’Enmig, des de el segon, Construides entre la segona mitat del segle XVIII i principis del XIX

Les quatre galeries subterranees o minades de dites assarpes, que existixen fins la proximitat del poble en que sorgixen a la superficie i van per caixer obert; la primera ; la segona te 800 metros de llongitut, un metro de seccio i setanta i cinc centimetros de llum; la tercera, 1200 metros de llongitut i la mateixa llum i seccio que l'anterior; i la quarta, que te 700 metros de llongitut, sent la seua seccio i llum com les anteriors.

La presa del Barranc de L’Safareig, tambe erigida en la segona mitat del segle XVIII, formada en cadiram, en unes dimensions de 108 M. de llongitut per 2,90 metros de llum, de calicant ordinaria. Els dos Canos o Casetes establides per a la partiment de les aigües en la seua primera distribucio.

Pel primer, sito en el cami del Moli Nou, se suministrava antigament aigua a les tres fonts del poble i a l'abeurador public, procedent de Parri o Pamis. Dites tres fonts, situada la primera en la Plaça del Convent, la segona en la Plaça de Picornell i la tercera en el Carrer Roser, foren vorejades per l'Ajuntament en 1790, la primera, i en 1892 i 1896, respectivament, les restants.

En el segon cano o caseta de l'aigua es reuinixen les aigües sobrants de l'anterior i les de les assarpes Fonda i D’Enmig. En este punt es bifurquen la Sequia dels Pujades, a la dreta, en un metro d'ample i setanta centimetros de llum, en caixers de terra de dos pams d'ample per atre tant per al pas de regants. A la seua esquerra, va la Sequia D’Enmig, d'iguals dimensions, de la que als cent metros naix el Braçal que rec les terres de les partides Molló i Xebic; ademes, existix una conduccio subterranea de 2004, que abastix la bassa de rec de la Comunitat, junt al Riu Girona, per al rec a pressio, les quals, en les seues sequiols completen les xarcia d'assarpes de rec del terme.